Aquest any 2016, en que ha passat gairebe desapercebuda la commemoracio del quart centenari de la mort del metge, astronom, matematic i historiador manacori Joan Binimelis, un grup de professores i professors de l’IES Marratxi ens hem proposat reivindicar una part del seu llegat: les torres de defensa que, a dia d’avui, encara sobreviuen i delimiten la costa mallorquina. Voldriem que l’accio que ens proposam, que te com a objectiu unir a traves de senyals de fum durant el dia i de llum durant la nit tot el perimetre de l’illa de Mallorca, servis per esperonar les institucions i els particulars de qui depenen aquestes edificacions a conservar-les, com a part del nostre patrimoni historic, paisatgistic i sentimental. D’altra banda, ens agradaria dotar aquesta reivindicacio patrimonial d’una dimensio de caracter humanitari, ates que des de la comunitat educativa del nostre centre mantenim un ferm compromis amb la transmissio i la defensa del caracter universal i inalienable dels Drets Humans, i massa sovint tenim la sensacio que la nostra tasca educadora xoca frontalment amb els missatges, les accions i les actituds que mantenen les institucions d’aquesta vella Europa que ha decidit extasiar-se en la contemplacio del seu melic. La inoperancia de les institucions europees en allo que s’ha vingut a anomenar el drama dels refugiats n’es una bona mostra. La manca de resposta davant d’aquest drama humanitari ens ha convertit a tots plegats en testimonis passius, quan no directament complices, de la mort de milers de persones al mig d’aquella mar que, en un altre temps, es va convertir en bressol del millor que podia oferir-nos la humanitat. La privilegiada situacio geografica de Mallorca ens ha atorgat, en aquesta historia, el paper de testimonis de les anades i vingudes dels navegants que viatjaven i viatgen del nord al sud i del sud al nord d’aquesta mar tan nostra que es alhora cami i frontera. Sabem que les relacions entre les dues ribes no han estat mai facils, pero no ens resignem. Volem alcar la veu des d’aquesta illa, des de l’equidistancia geografica entre aquests dos mons que historicament han mantingut diferencies culturals que podien semblar irreconciliables i que, en els nostres dies, es veuen separats per diferencies economiques que contribueixen a augmentar la distancia fins a fer-la insalvable. Es per aixo que volem acompanyar el nostre repte amb una reclamacio i un desig: la primera, que aquesta accio ens interpel·li com a societat i serveixi per donar veu a aquells que l’han perdut, i el segon, que aquelles torres i talaies que, en el seu origen, foren concebudes com a elements defensius davant dels innegables perills que arribaven de la mar, serveixin ara com a fars per il·luminar el cami d’aquelles persones que, fugint de la guerra, la violencia i la miseria, aspiren a una vida millor. A una vida, senzillament, humana.