El llibre "El Codi Celta a l'ADN Basc" de l'historiador Ignasi Silvosa Terreros és una obra integral que explora la complexa història i evolució de la identitat basca mitjançant una anàlisi detallada dels factors històrics, culturals i lingüístics que han influït a la regió del País Basc. En aquesta obra, Silvosa Terreros ofereix una visió crítica i matisada que desafia les narratives convencionals i proporciona una comprensió nova de com s'ha format la identitat basca al llarg dels segles.
El text comença amb una exploració profunda dels orígens dels vascons, destacant-ne la composició ètnica i com els diversos grups i cultures que van arribar a la Península Ibèrica van jugar un paper crucial en la formació d'aquesta identitat. L'arribada dels celtes a la Península Ibèrica marca un punt d'inflexió significatiu a la història, i el llibre examina en detall com aquests pobles indoeuropeus van influir a la regió, incloent-hi el territori que avui coneixem com el País Basc.
La influència cèltica als Pirineus és un altre aspecte clau de l'obra, que analitza la cultura material cèltica al nord de la península i la connexió entre els celtes i els vascons. Aquesta anàlisi proporciona una comprensió més profunda de com les tradicions cèltiques es van integrar amb les cultures locals, donant lloc a una rica herència cultural que segueix tenint un impacte a la regió.
El procés de romanització i l'arribada dels romans a la Península Ibèrica és abordat amb gran detall, explorant com l'administració romana va transformar la regió i com els vascons i altres grups es van assimilar a l'imperi. La consolidació del llatí i el desenvolupament del castellà antic són temes centrals, mostrant com les llengües i les cultures van evolucionar sota la influència romana i visigoda.
L'obra també examina la influència dels visigots i com la seva arribada va impactar a la regió, especialment en la consolidació del llatí i la formació del castellà antic. L'evolució lingüística al País Basc durant aquest període és analitzada per entendre millor com les influències germàniques i romanes es van entrellaçar a la regió.
Un dels aspectes més crítics del llibre és la discussió sobre la cultura cèltica davant del mite basc. Silvosa Terreros argumenta que el nacionalisme basc ha reinterpretat i apropiat elements de la cultura cèltica per construir una identitat nacional exclusiva, distorsionant la realitat històrica i cultural. El llibre ofereix una anàlisi exhaustiva de com aquesta apropiació ha influït en la percepció pública de la història basca i la identitat regional.
La construcció del mite nacionalista al segle XIX és un altre tema central, amb un enfocament en com el romanç i la reinvenció de la història van jugar un paper crucial en la formació de la identitat basca moderna. Silvosa Terreros examina com la manipulació d'arxius històrics i la creació d'una narrativa nacionalista han contribuït a construir una identitat basca que sovint s'allunya dels fets històrics.
L'apropiació del folklore cèltic pel nacionalisme basc i la creació del Basc unit són temes crucials a l'obra. Silvosa Terreros analitza com aquests processos han portat a una simplificació i uniformitat en la construcció d'identitats lingüístiques i culturals, excloent-ne elements celtes importants i reflectint una tendència cap a una identitat més uniforme i menys diversa.
Finalment, la realitat lingüística al País Basc i la confusió terminològica entre el basc i el Vascuència són qüestions fonamentals que l'autor aborda amb rigor.
