"Vaig somriure, doncs, una vegada mes, i vaig dir-li: —Ets tan comprensiu! No se pas per que porto una vida tan inutil. I en aquell moment, l'angel de la llar, satisfet, em mirava, des de l'altre canto de la sala, des del fons del mirall. No vaig deixar de somriure, ni de fer la veu dolca, perque no volia que aquell endimoniat angel de la llar se m'escapes. Havia compres que si deixava de somriure desapareixeria. Mai no havia estat tan amable com aquells dies. Em sentia a mi mateixa dient: «Si estimat... Si, estimat», com en les traduccions de les novel·les angleses. Somrient aixi vaig perseguir el meu angel per tots els racons de la casa. I una tarda, una de les tardes mes avorrides de la meva vida, mentre el meu marit feia migdiada, bo i assegut a la butaca, vaig veure l'angel estintolat a la paret, entre la televisio i el cove de la roba neta. Vaig fer un salt elastic i vaig engapar-li just el coll. Vaig premer fort, amb tota la meva anima i vaig veure, amb els meus propis ulls esverats, com l'angel es fonia. Hi va haver una lleugera escampadissa de plomes, res mes. Quan el meu marit es va despertar em va dir: —Ja t'ho deia jo, que s'havien de recosir aquests coixins. —I tant —vaig contestar—. Els homes de la casa haureu d'apuntar-vos a un curs de recosir coixins, estimat. L'«estimat» em quedava com un tic nervios que ja quasi ha desaparegut del tot. He de confessar que, al primer moment, em vaig sentir una mica desemparada. Sense el meu somriure habitual i sense la meva contesta amable, havia de resoldre a cada instant que contestaria, quina havia de ser la meva opinio. —Com has canviat! —em deien parents i amics. Al primer reclam del marit ja vaig saber contestar-li: —Tinc una feina urgent, amor meu. Quan acabi estare per tu. I quan arriben els meus fills de col·legi els dic: —Quan truquin per telefon, pregunteu primer de part de qui, i si no es ningu de la llista digueu que no hi soc. I ara tanqueu la porta, tresors de la mareta. Em queden encara frases fetes dels vells temps d'amabilitat, pero ja no soc dolca i comprensiva, i he recobrat a poc a poc el meu propi rostre. Cada u hi diu la seva, es clar, i hi ha qui afirma que m'he tornat insuportable. Pero em suporten, naturalment, com jo abans els suportava. Aplica't la historia, senyora de be, i creu-me: si vols fer alguna cosa de bo en aquest mon, i no et resignes a ser un esbos de persona, assassina l'angel de la llar; nomes aixi comencaras a viure." ("D'una assassina a una dona de be", dins del llibre Cartes impertinents. Palma: Moll, 1971)